Text i fotos de primavera

El petit coleòpter de "A dalt de tot", amb la floreta en primer pla, i els "Nusos naturals", amb la tija espinosa engalanada amb un cinturó, gairebé llaçada verda, són molt bonics.

I m'han fet pensar en algunes coses. El petit coleòpter es manté damunt la flor precisament per la seva petitesa. Fixeu-vos que les seves potetes (i em sembla que no pas totes) s'aguanten damunt unes minúscules flors (sembla una inflorescència) encara sense obrir. Això no podria fer-ho un coleòpter més gros, perquè el pes concetrat a cada pota seria massa gran per a les floretes sobre les quals reposen
i les aplastaria.

Pel que fa als nusos naturals, m'agrada, a més del "cinturó", el contrast entre la tija vella, rígida i espinosa, amb una cicatriu, i la tendror de la "cinta" que s'entertolliga al seu voltant. El seu "cinturó" és una planta jove i tendra, fàcil de tallar i d'arrencar. Si la tija d'esbarzer ha pogut arribar a vella és perquè s'ha endurit i perquè se li ha format la cicatriu allà on algun dia va tenir una ferida. I segurament també per l'espina, que l'ha protegida.

Text: Mercè Piqueras
Fotos: Olga Cuevas