Menus equilibrats i micropauses

Escoltant "Tapes Variades" de Catalunya Radio, que per cert no m'agrada massa, han recomanat una web on hi ha un menu setmanal equilibrat. He pensat que podia ser interessant, perquè és un rotllo pensar que s'ha de fer cada dia (tot i que últimament el que s'encarrega de cuinar és l'Aleix i no jo).

Total que he anat a la web i m'he trobat altres coses interessants, com per exemple un programa de micropauses: exercicis per quan un treballa sentat, està a classe o davant de l'ordinador.

Felicitats Mercès!

Felicitats a totes les Mercès de la llista, que sou bastantes!

Text i fotos de primavera

El petit coleòpter de "A dalt de tot", amb la floreta en primer pla, i els "Nusos naturals", amb la tija espinosa engalanada amb un cinturó, gairebé llaçada verda, són molt bonics.

I m'han fet pensar en algunes coses. El petit coleòpter es manté damunt la flor precisament per la seva petitesa. Fixeu-vos que les seves potetes (i em sembla que no pas totes) s'aguanten damunt unes minúscules flors (sembla una inflorescència) encara sense obrir. Això no podria fer-ho un coleòpter més gros, perquè el pes concetrat a cada pota seria massa gran per a les floretes sobre les quals reposen
i les aplastaria.

Pel que fa als nusos naturals, m'agrada, a més del "cinturó", el contrast entre la tija vella, rígida i espinosa, amb una cicatriu, i la tendror de la "cinta" que s'entertolliga al seu voltant. El seu "cinturó" és una planta jove i tendra, fàcil de tallar i d'arrencar. Si la tija d'esbarzer ha pogut arribar a vella és perquè s'ha endurit i perquè se li ha format la cicatriu allà on algun dia va tenir una ferida. I segurament també per l'espina, que l'ha protegida.

Text: Mercè Piqueras
Fotos: Olga Cuevas

Les Agudes

Sopar commemoratiu del dia de la dona

Ahir va fer 8 anys, un grup de dones connectades a Internet es van trobar en un restaurant de la ciutat comtal per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora (el 1997, un dissabte), i enmig d'infinites converses interessantíssimes i de temes ben diversos, varen decidir crear una llista de correu exclusivament per dones.

Com deia la Mercè en el seu correu nocturn post-sopar, esperem que arribarem a veure el dia en què ja no caldrà recordar i celebrar el 8 de març com a el dia de la Dona.

En el sopar d'ahir érem poques però ben avingudes. La mida del quòrum va permetre matenir una conversa única gran part -si no la totalitat- de l'estona que va durar l'àpat. La taula era rectangular, prou ampla perquè totes poguéssim veure'ns les cares. Com sempre, edats diferents, procedències vàries. Aquesta mena de trobades són molt interessants :)

M'haureu de disculpar... duia una càmara digital, però vaig oblidar de fer fotos (!). La resta de ciberdones n'estaven al corrent, i tampoc no hi van pensar, un cop vam ser totes juntes. Sabeu per què? Perquè la majoria semblaven l'adaptació catalana de la Ventafocs moderna... a les 11 tocades, totes a córrer, que l'endemà hi ha feina! ;)

Des d'aquí animo efusivament a totes les ciberdones de la llista o de fora que encara no ho hagin provat, a participar ens les properes convocatòries de sopars. Les interaccions se carn i òs sempre són, en la meva opinió, millors que les estrictament cibernètiques.

Un petó ben gros, i fins la propera :)

Marta

Ciberdones surferes

Fa uns anys, el 8 de marc, dia internacional de la Dona, es va reunir un grup ben divers de dones d'arreu que utilitzaven aquesta xarxa virtual i entenien el català, per compartir anècdotes i experiències, o simplement conèixer-se, posar una cara a aquells correus electrònics (generalment) d'una llista de distribució molt heterogènia. D'aquella trobada en va sortir Ciberdones, que, sense perdre forces, encara es troba en una fase de creixement (oi? :)

D'una manera semblant, demà diumenge, 17 d'octubre, totes les dones que practiquen el surf, bodyboard o similar que així o desitgin es trobaran per fer pinya enmig d'aquest món on, com en tants d'altres, les dones som una minoria.

Per aquelles que hi estiguin interessades, la convocatòria oficial és al Port Ginesta, a Castelldefels, a les 11am. Algunes ciberdones surferes catalanes es trobaran abans per esmorzar al bar restaurant que, de fet, representa el lloc de trobada (és allà mateix, a l'entrada del port, ben a prop de la carretera que va cap a Sitges).

Perdoneu no haver enunciat la trobada amb més temps. Ja us explicarem com ha anat, i us informarem si de la trobada en sorgeix alguna cosa més que amistats :)

Una abracada i bones ones!

Marta (poma)

PS em podeu escriure a marta.piqs@gmail.com per més detalls, com ara números de telèfon de gent que ha ofert places en cotxes per arribar fins allà. Tb hi podeu anar amb tren, i us passem a buscar a l'estació. Una pàgina de consulta sobre el surf a Catalunya: http://www.surfbcn.com

Dones i tecnologia

Hola ciberdones :)

Dissabte passat vaig ser a l'Hangar, on hi havia una trobada amb Les Pénélopes, un grup de dones franceses que són a Internet des del 1996. Tenen una web on publiquen una revista i són molt actives, participen a la majoria de reunions feministes que es fan a Europa. Van presentar un programa de llicència lliure que han fet elles, que es diu SPIP i serveix per publicar a la web, estil weblog. No és casualitat: diuen les estadístiques que al món dels weblogs ja hi ha més dones que homes, una notícia impensable no fa ni dos anys!

Durant el debat, va sortir la típica pregunta de per què no hi ha dones als entorns més tècnics de la xarxa i les típiques respostes que si es cosa de la cultura que ens envolta, que si les dones veiem la tecnologia com una aspiradora, una cosa que ens ajuda a fer-ne una altra, però no tenim cap intenció d'aprendre com s'arregla una aspiradora. Jo vaig introduir també una qüestió: per què les iniciatives de dones que hi ha a Internet són tan extremes: o et trobes coses estil Cosmopolitan de dones que es fan les tontes o et trobes coses de feministes i altres radical-fem-istes. I les dones del mig, on són? Que no hi són? Ningú ho va saber respondre però, de cop, em van venir al cap les ciberdones.